El sistema d'innovació (R+D+I) és fruit de nombroses interaccions i relacions complexes. Hem de parlar de l'existència de dos sistemes independents, el científic i el tecnològic. El sistema científic està format pels departaments i els centres de recerca de les mateixes universitats, els organismes públics d'investigació, i altres entitats com les fundacions. El sistema tecnològic per la seva banda està constituït pels centres d'innovació i tecnologia, els centres d'empreses i innovació i els parcs tecnològics.

A Catalunya existeixen i s'impulsen diverses iniciatives d'aquesta mena, que recentment s'han constituït com a Xarxa de Parcs Tecnològics de Catalunya (XPCAT). Davant les noves possibilitats derivades dels avenços científics, els requeriments de la globalització econòmica i la necessitat de consolidar estructures supranacionals més fortes, els parcs industrials i tecnològics han de donar lloc a uns mecanismes de promoció més forts i flexibles que permetin consolidar el coneixement com a matèria primera del progrés social i econòmic.

La constitució del Corredor Mediterrani del Coneixement és un mecanisme efectiu per facilitar aquesta simbiosi en un entorn generador d'activitat econòmica i qualitat de vida. La seva integració però no pot ser tractada de forma fragmentària, sinó que s'ha de plantejar en tota la seva complexitat i sota el prisma de la renovació i la regeneració del territori.

Els centres inclosos en el sistema tecnològic es troben associats al territori i la proximitat amb l'entramat empresarial és clau per a l'èxit de les seves actuacions: